“Cal una estabilitat de preus en l’oli”

Antoni GalceranELS NOSTRES CAPS DE BRANCA
Antoni Galceran, oli d’oliva

Antoni Galceran té una explotació d’olivera i ametllers a la Palma d’Ebre. És soci de la cooperativa del poble, de la qual els seus avis van ser fundadors l’any 1919 i que tant el seu pare, com ell i el seu germà han presidit en algun període.

Al juny, va ser elegit cap de branca d’oli de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. També és membre del Consell Sectorial de l’Oli a Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya i representant a la Interprofessional de l’Oli d’Oliva.

Estem a la recta final de la campanya de l’oli, com ha anat?

La producció d’enguany supera lleugerament una collita mitjana i se situa en unes 35.000 tones, que representen un augment del 30% respecte de l’any passat. Totes les zones hem augmentat la producció excepte Lleida, on van tenir una molt bona collita l’any passat i, per tant, aquesta campanya ja sabíem que no podia ser tan alta perquè l’olivera és un conreu que es caracteritza per la producció alternant.

A nivell de l’Estat espanyol, ha estat una collita molt curta. Està previst que no arribarà a les 800.000 tones, que és menys de la meitat de l’any passat. També es preveu una forta baixada a Itàlia.

Ens beneficiarà aquest descens dels dos principals productors?

Efectivament, s’hauria de produir una tendència a l’alça dels preus. En els últims mesos, podríem parlar d’un increment de fins al 30% amb relació a la campanya passada, però tinguem en compte que no són preus extraordinaris. Encara estem per sota de l’any 2006, ja que la conjuntura de preus en els últims deu anys ha estat molt baixa.

L’obligació de servir l’oli etiquetat en els restaurants influeix en la recuperació de preus?

Malauradament, un any després que s’aprovés la normativa, ens trobem que molts restaurants encara la incompleixen. Per aquest motiu, estem pendents de reunir-nos amb el director de l’Agència Catalana del Consum per buscar solucions.

Cal fer pedagogia i sensibilitzar el consumidor, ja que voldríem que aquesta mesura servís per posar en valor i coneixement l’oli d’oliva verge extra d’altíssima qualitat que produïm a Catalunya.

Finalment, s’ha arribat a un acord amb l’Agència Catalana de Residus per solucionar la gestió la sansa…

Sí. La gestió dels subproductes derivats de l’elaboració de l’oli d’oliva és un aspecte important que hem estat treballant durant molts anys.
Aconseguir que la sansa no es consideri un residu sinó un subproducte ens permetrà l’aprofitament del pinyol d’oliva com a biomassa per a calefacció. A més, les cooperatives que fan gestió de la sansa no caldrà que s’acreditin com a gestors de residus, evitant la consegüent paperassa i increment de cost.

L’ús de les aigües que resulten de l’obtenció de l’oli, també està regulat?

Estem pendents que el Departament d’Agricultura impulsi l’aprovació del Decret d’efluents de cellers i almàsseres, que regularà l’aplicació d’aquestes aigües residuals que resulten del procés de l’obtenció de l’oli.

Treballem perquè la normativa en permeti un major ús, augmentant la quantitat d’aigua per hectàrea. També demanem que no es regulin els terminis d’emmagatzematge amb uns períodes que serien d’impossible compliment per les cooperatives.

Quins són els reptes del sector de l’oli d’oliva?

Tenim moltes coses a fer, però els principals reptes són la mosca de l’olivera i l’estabilitat dels preus.

Pel que fa a la mosca de l’olivera, cal que tots els productors es puguin acollir a les mesures agroambientals i que hi hagi pressupost suficient. En els últims anys, aquesta plaga s’ha estès del Baix Ebre i el Montsià a totes les zones productores, que ja estan tenint problemes. La mosca s’ha convertit en endèmica i és un dels principals problemes que tenim.

I pel que fa als preus?

Volem consolidar una situació de preus raonable amb un marge suficient per sobre del cost de producció, perquè des de l’any 2007 estem per sota de cost. Necessitem una estabilitat de preus que ens aporti valor afegit i que garanteixi la viabilitat del sector.