“Cal garantir la prima a la fruita seca”

Roger-Palau-responsable-fruita-seca-FCACELS NOSTRES CAPS DE BRANCA
ROGER PALAU, fruita seca

President de la cooperativa Agrícola d’Alcover, Roger Palau és el cap de branca de fruita seca de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Amb només 35 anys, en Roger és un jove productor d’avellana que també forma part del consell rector d’Unió Corporació Alimentària i que treballa com a tècnic agrícola d’una ADV (Agrupació de Defensa Vegetal) de l’avellana que dóna servei a 800 socis del Camp de Tarragona, assessorant-los en tots els temes vegetals de la finca.


Quin és l’escenari pel que fa als ajuts a la fruita seca en el 2013?

Les nostres perspectives són complicades, com les de gairebé tots els sectors que estan afectats per les dificultats de tresoreria de la Generalitat, però estem batallant perquè sabem que som estratègics per al manteniment del cultiu al territori. A més, la situació s’ha complicat encara més arran de l’anunci realitzat pel Ministeri d’Agricultura de paralitzar la transferència de determinats fons a les comunitats autònomes que no compleixin el dèficit.

Encara hi ha pagaments pendents de 2012?

Sí. L’any passat, el Ministeri va reduir el pressupost sensiblement, com ja havia succeït al 2011. La Generalitat, que sí que havia complert anteriorment, ens consta que enguany té retinguts uns imports que ha fet efectius el Govern central i que corresponen al nostre sector i ha reduït gairebé a la meitat la seva contribució.

Quina pot ser la repercussió d’aquesta situació per al sector?

L’ajut específic és necessari i, pel poc import que puja (uns 120 euros per hectàrea), està salvant molta superfície de conreu. En cas que no s’aprovés, es posaria en perill la continuïtat de les hectàrees a on es conrea fruita seca i, si aquestes hectàrees s’abandonessin, es faria perillar també la viabilitat de la cooperativa per falta de producte.

Es una situació que afecta a tot Catalunya, ja que estem parlant d’unes 46.000 hectàrees entre ametlla, avellana, garrofa, pistatxo i nous.

I per al país, quines conseqüències tindria?

A efectes de país, hi ha moltes hectàrees de fruita seca a zones marginals, amb un paper estratègic en matèria ambiental i de manteniment del territori. Podria quedar molta superfície abandona, boscosa… amb el risc d’incendis que comporta. No hem d’oblidar que els pagesos som els primers que tenim cura de les finques.

A nivell de consumidors, a més, perdríem la riquesa que ens aporta aquest producte de proximitat i la capacitat d’autoabastiment; a tall d’exemple, a Catalunya es conreen les varietats d’ametlla més preuades organolèpticament com són la marcona i la llargueta.

El sector de la fruita seca i la garrofa s’ha caracteritzat per ser bastant perseverant en la defensa dels seus interessos. Creus que es pot donar la volta a la situació actual?

Aquest sector tenim un tarannà dur i n’estic pic orgullós. Estem batallant per garantir la continuïtat d’aquestes hectàrees de productors de fruita seca i treballem per diferenciar la fruita seca europea de la que procedeix de països tercers. Com a productor d’un país europeu, puc donar garantia sobre la seguretat alimentària de les nostres produccions i penso que l’Administració ho ha de reconèixer i que té l’obligació de vetllar per la continuïtat dels nostres conreus.

En concret des de la Federació de Cooperatives, quines actuacions s’estan duent a terme?

Treballem amb les Administracions catalana i estatal, a les quals argumentem la necessitat de mantenir la prima per garantir l’equilibri territorial i l’autosuficiència de la producció de fruita seca. Cal que s’adonin que, darrera els productors, hi ha una indústria agroalimentària important, que som empreses que estem generant volums importants d’ocupació en aquest país.