BBVA i ASC, diàlegs d’una col·laboració activa

L’Associació de Seccions de Crèdit (ASC) i l’entitat financera BBVA es troben en un procés de revisió dels seus acords amb la finalitat d’actualitzar i millorar les condicions financeres que el BBVA oferta específicament per a les seccions de crèdit de les cooperatives agràries.

La col·laboració entre l’ASC i el BBVA -originàriament amb Banca Catalana- es remunta a l’any 1989, quan van signar un conveni innovador en el seu context. Absorbida Banca Catalana pel grup BBVA, és aquesta última entitat qui ha pres el testimoni de mantenir el servei a les cooperatives amb secció de crèdit.

Parlem amb
VÍCTOR BLASCO, director de Pimes Banca Comercial a la Direcció Territorial Catalunya de BBVA i LLUÍS ROIG, president de l’ASC, responsable de seccions de crèdit de la FCAC i gerent de Cellers Domenys

Que ha aportat, a l’altre, aquesta relació comercial que ha esta vigent durant els últims 25 anys?

VÍCTOR BLASCO (BBVA): D’entrada aquesta relació comercial que venim desenvolupant ambdues entitats, ens ha permès conèixer a fons la realitat de les relacions i interactuacions personals i comercials, especialment entre la pagesia i les cooperatives, però també entre la població en general: associacions, comerços, i fins i tot institucions públiques, en aquelles zones on la banca no hi té gaire o gens de presència. Aquesta experiència ens ha permès conèixer de primera mà la importància social de les cooperatives.

LLUÍS ROIG (ASC): Les seccions de crèdit necessitem una entitat financera al darrera. Nosaltres no ho som i, per tant, ens cal que un banc ens presti el suport informàtic necessari per vincular els comptes de la secció de crèdit amb el sistema bancari. El suport informàtic que rebem per part del BBVA és el que permet que els nostres socis puguin fer cobraments, pagaments, transferències, domiciliacions bancàries de rebuts i tots aquells serveis bàsics que qualsevol persona demana a una entitat financera.

Aquesta és la base del conveni entre l’ASC i el BBVA, que en el seu moment va subscriure Banca Catalana i va ser totalment pioner perquè va ser la primera entitat que va decidir apostar pel nostre sector.

A més, com a representants del col·lectiu, des de l’ASC negociem serveis, productes i preus per als nostres socis i col·laboradors que complementin l’oferta de la cooperativa.

Mitjançant aquest conveni, tal com comentava en Víctor, creiem que també hem afavorit que BBVA pugui ser present a molts municipis de Catalunya a on no té oficina, mitjançant la nostra secció de crèdit.

En uns entorns que canvien cada vegada més ràpid, un mercat i competència cada vegada més ferotges i normatives més exigents… Quina ha estat la clau per mantenir viva i operacional aquesta relació durant tant de temps?

LLR: Per a les seccions de crèdit, ens plau haver apostat fa 25 anys per una entitat com el BBVA, que a dia d’avui ha quedat consolidada com una de les entitats de referència a Catalunya i que serà líder durant els pròxims anys. Això ens aporta satisfacció i confiança.

Més enllà d’aquesta circumstància, penso que, durant tots aquests anys, les dues parts hem entès que es tracta d’una relació mútua i profitosa tant per al BBVA com per a l’ASC i les cooperatives amb secció de crèdit que representa. Per circumstàncies diverses, durant unes etapes hem pogut avançar més i d’altres, no tant. Però sempre hem prioritzat que fos una relació avantatjosa per a tots els implicats.

VB: Les organitzacions són importants, però les persones que les conformen, en són el seu ADN. En primer lloc, crec que les persones que han estat davant d’aquest projecte per part de les dues entitats s’han entès i s’han alineat, tant pel que fa a les necessitats com pel que fa a les oportunitats que generava. En segon lloc, i fruit d’aquesta entesa i ganes de fer-ho bé, sempre s’ha procurat anar un pas per endavant. Aquesta voluntat i treball no en garanteix l’èxit per si sol del projecte, però si que en facilita el funcionament.

I ara, que toca revisar per adaptar-se a l’entorn actual, quines són les línies mestres dels canvis que s’estan valorant conjuntament?

VB: La revisió és global. Estem valorant conjuntament amb l’ASC, un canvi del conveni en línia a innovar en processos tecnològics, reformar alguns aspectes millorables dels pactes comercials i ampliar l’oferta de serveis, sobretot pel que fa al finançament dels associats i també de les cooperatives.

Aquests canvis ens han de permetre aproximar-nos a algunes necessitats que no estan resoltes o a ser més eficients en donar-los resposta o solució. En definitiva, a implicar-nos més com a entitat en aquest entorn.

LLR: Efectivament, en l’actualitat, les dues entitats estem en un procés de  revisió dels acords contrets. La nostra aposta és clara i els nostres punts claus són les noves tecnologies i l’adaptació al nou entorn financer de baixada de tipus d’interès amb la finalitat de continuar sent competitius per a les cooperatives i els socis.

Aquesta col·laboració, fins quan?

VB: Tenim com a filosofia treballar a llarg termini perquè entenem que les relacions duradores són les més profitoses per totes les parts. Som un banc de clients, no d’operacions, un banc de persones per a persones. A dia d’avui, la nostra filosofia com a banc encaixa amb la tasca de l’ASC i les cooperatives que la conformen. Per tant, és fàcil pensar que aquesta col·laboració es mantindrà en el temps.

LLR: Per descomptat que no tenim prefixada una data de caducitat. Ben al contrari, la nostra intenció és continuar treballant conjuntament mentre les dues entitats mantinguem la percepció de conveniència i col·laboració en la relació.

Ens trobem davant un projecte viu i el que ens cal és continuar avançant en la qualitat dels serveis, els productes, els preus… i, sobretot, que les condicions que es desprenguin del conveni siguin més favorables que les que puguem trobar en el mercat per part de qualsevol altra entitat financera. Estem obligats a ser competitius.

En una entitat tant gran com el BBVA, el mon agrari i el coneixement del mateix, no queda molt lluny dels processos de decisió?

VB: Si les vies de treball i comunicació estan ben estructurades, no necessàriament ha de ser així. Des de fa anys, BBVA té una estructura específica per al segment agrari. A l’actualitat, hi ha 3 persones que es dediquen exclusivament a aportar millores en productes i serveis al segment, i unes altres 3 que hi donen suport. Però a banda, no podem oblidar l’estructura comercial del Banc a Catalunya. A les zones més agràries (Lleida, Tarragona, Centre i nord de Girona i la Catalunya Central) disposem d’una xarxa de gestors específics de negoci, directors d’oficines i consultors especialistes. Aquests equips són la punta de llança per donar solucions a les demandes del mercat agrari i agroalimentari. Aquestes forces de venda estan recolzades en tot moment per l’equip d’especialistes del banc en aquest segment.

Que espera i que vol del mon agrari el BBVA?

VB: El segment agrari i Agroalimentari ha estat i continuarà essent una aposta decidia del Banc per a molts motius. En primer lloc, perquè com a banc global hem de donar resposta a les demandes i necessitats del mercat. En segon lloc, perquè la pagesia a Catalunya, més enllà del pes que representa sobre el PIB català, ha estat l’eix vertebrador de moltes economies locals i regionals allunyades dels grans nuclis centralitzadors, gràcies a les cooperatives agràries.

Com a president de la ASC i gerent d’una cooperativa agrària que facilita crèdit als socis, què li aporta el conveni amb BBVA?

LLR: Ens hauria d’aportar tranquil·litat. Entenem aquesta col·laboració com a complementària als nostres productes i serveis i, per tant, ens obre la porta a realitzar operacions que no podem oferir des de la secció de crèdit per motius diversos com volum, durada o política interna de la cooperativa.

Al mateix temps, estem obligats a demanar al BBVA que tingui sensibilitat vers al sector i que tingui presents qüestions, com la climatologia, que inevitablement tenen incidència en el sector agrari i ramader i els mercats. Igualment, és necessari que es tinguin en compte peculiaritats del nostre sector –funcionament amb campanyes, règim de fiscalitat, edat mitjana dels socis…- a l’hora de dissenyar productes nous que cobreixin les nostres necessitats.

En concret, quins productes pot oferir el banc que complementin l’oferta de les seccions de crèdit als seus associats? Pot arribar a sorgir algun conflicte d’interessos a conseqüència de l’acord?

LLR: En matèria de finançament, mitjançant el BBVA podem oferir préstecs que –per raó de terminis o imports- la cooperativa no podria ofertar. És el cas dels préstecs ICO i d’altres tipus de conveni que l’entitat financera pugui subscriure amb l’Administració. Per la banda de les inversions, ens facilita l’accés a productes del mercat secundari i ens permet demanar fons d’inversió o plans de pensions.

Afortunadament, tenim un compromís de respecte mutu, partint de la base que el client, per a l’entitat financera, és la cooperativa mentre que el client de la cooperativa és el soci. Més enllà d’això, el conveni té la finalitat de complementar la nostra oferta en aquells productes i serveis que les seccions de crèdit no podem prestar en solitari. I, de cara a l’operativa del dia a dia, el conveni també aporta valor afegit. En un escenari de reducció de marges financers, la qualitat del servei a la cooperativa i als seus socis ha de facilitar i agilitar els processos abaratint els costos.