Assegurances agràries, per garantir les rendes

Josep-Lluis-EscuerOPINIÓ
Josep Lluís Escuer, cap de Branca de Subministraments FCAC

Les assegurances agràries són un instrument bàsic davant possibles adversitats climàtiques que ens afecten als agricultors i ramaders. Es tracta, sens dubte, de la millor manera de garantir les rendes i es tornen encara més necessàries en un moment delicat i en el qual les explotacions estan disminuint la rendibilitat.

Per aquest motiu i especialment tenim en compte el nou escenari pressupostari del Ministeri, crec que és imprescindible que el Departament d’Agricultura continuï fomentant la política de contractació per part del sector.

Especialment en moments complicats, cal assegurar tots els conreus -i no només els d’alt risc- per tal de garantir les rendes en cas de sinistre

La davallada de subvencions que ha realitzat el Govern espanyol comporta automàticament un encariment de la prima d’assegurança que haurem de pagar els agricultors. En la situació actual d’alça generalitzada de costos, ens fa patir que, si l’assegurança té un cost massa elevat, es produeixi un abandonament de la contractació de molts conreus. A tall d’exemple, l’eliminació de la subvenció per explotació per part d’ENESA és un error que farà que, a partir de la campanya 2013, molts conreus que fins ara asseguràvem malgrat l’escassa sensació de risc que poguéssim tenir, deixarem d’assegurar.

A més, també seria necessari que la Conselleria eliminés, de l’Ordre de foment d’ús de les assegurances agràries, el límit màxim d’ajut de 2.200 euros per línia i de 4.500 euros per a les assegurances d’explotació, i seguís uns criteris similars als d’altres comunitats autònomes augmentant el límit màxim fins als 6.000 euros.

La nostra recomanació és que els agricultors continueu assegurant tots els conreus, i no només aquells que considereu que son d’alt risc, perquè l’assegurança és l’única eina que, a dia d’avui, ens pot garantir les rendes encara que es doni una incidència.

Perquè, davant del panorama actual, quines serien les greus conseqüències que patiríem en cas de sinistre si no estem assegurats? Com faríem front a les pèrdues si l’Administració també va escassa de recursos per auxiliar el sector?

Ja apuntant a la conscienciació del problema, insisteixo sobretot en què l’assegurança agrària cal tractar-la com una eina prioritària, bàsica i que demana ser considerada, per tant, a un nivell de màxima necessitat per al sector, comparable en molts aspectes amb el que representen la sanitat i l’educació a la nostra societat.

Personalment, entenc que cal mirar el tema amb molta cura. Posa en joc la supervivència de moltes famílies i explotacions dedicades a un objectiu de primera línea, lligat a la natura i a l’alimentació. És per això que a les administracions, tant estatals com autonòmiques, els exigim un alt grau d’implicació i un exercici de responsabilitat molt seriós.

De no ser així, l’escenari que es dibuixa pot ser catastròfic i de difícil recuperació amb repercussions no només socials al nostre sector, sinó també en l’àmbit agroalimentari del nostre país. El repte que tenim davant és de gran magnitud política.