“Ara més que mai, endavant”

GENT & TERRITORI
Josep Juncà
, Transalfals & la Vispesa

Josep Juncà, Cooperativa Transalfals i la Vispesa
Quatre generacions de la família Juncà. Josep Juncà, a l’esquerra de la foto.

“Sóc un treballador, un pagès que visc de la terra; m’agrada la terra i la feina que faig”. Amb aquestes paraules es defineix Josep Juncà (Penelles, 1958), que ha construït la seva empresa agrària pràcticament des de zero. És productor de blat, ordi, panís i alfals, i soci de les cooperatives del camp d’Ivars i de Bellcaire d’Urgell. També presideix Transalfals & la Vispesa des de fa més d’una dècada.

“M’agrada vetllar pels interessos de les cooperatives i de les persones que em van donar, en el seu moment, la confiança per ser al davant Transalfals”, afirma rotund mentre explica amb entusiasme que “és una experiència enriquidora, molt positiva; he après molt i he crescut com a persona, perquè són molts anys. També hi ha hagut temporades i moments més dolents –i recorda quan els van tancar injustificadament la fàbrica durant quinze dies en plena campanya-, però de tot ens en hem pogut sortir”.

Transalfals & la Vispesa és la principal empresa productora d’alfals a Catalunya i, a través d’Iberalfa, comercialitza el cent per cent de la producció cooperativa catalana i més del 10% del total nacional. Aquesta cooperativa lleidatana de segon grau aplega vuit societats; té dues fàbriques deshidratadores de farratge a Bellcaire i una tercera a Binéfar. En total, elabora uns 150 milions de quilos anuals d’alfals. “El volum que remenem ens permet marcar preu, i no haver de sucumbir només al que decideixen els compradors”.

Com a pagès, si portes l’alfals a la cooperativa, en el moment de vendre t’assegures que cobraràs perquè la cooperativa sempre et recolzarà.

Defensor convençut del model cooperatiu, en Josep afirma que “com a pagès, si portes l’alfals a la cooperativa, en el moment de vendre t’assegures que cobraràs perquè la cooperativa sempre et recolzarà. Quan vas a vendre per particular, no saps com et poden sortir les coses”.

Recorda que va començar “amb una petita empresa familiar, quan el meu pare es va jubilar, i vaig anar creixent de mica en mica treballant per tercers i arrendant terres a altres productors que es jubilaven. Llavors també vaig entrar a la cooperativa de Castellserà, on he viscut en primera persona i com a membre de la junta dos processos de fusió”.

La primera va ser un procés molt tranquil entre Castellserà i la Fuliola. “Ja feia molt de temps que els gerents d’aquestes dues cooperatives es compartien i treballaven conjuntament. La fusió es va viure com una evolució normal”.

Després, fa uns sis anys, la cooperativa d’Ivars va absorbir a la de Castellserà i la Fuliola. “El regust que m’ha quedat és bo, perquè ha estat positiu per al sector agrari i per a tots els socis, que no han notat cap canvi. Però de primer hi havia una certa resistència per temor a què passaria amb els estalvis dels socis de la secció de crèdit, si es continuarien tenint els mateixos serveis…”. La fusió es va aprovar amb un 90% dels vots a favor i “l’endemà va tornar a sortir el sol, la cooperativa va obrir portes i tothom va poder fer els tràmits normals. A dia d’avui, penso que aquesta fusió ha estat clau per poder estar tranquils, ja que la cooperativa d’Ivars és molt potent i molt consolidada”.

Josep Juncà es torna especialment seriós en parlar del futur del sector. “En aquests moments, els cerealistes estem molt tocats, desmoralitzats. Els primers anys de crisi no ho vam notar tant perquè veníem de campanyes amb bones collites i preus correctes. Però des de fa un parell d’anys, tallem ben just per cobrir costos. Ens en sortirem, però s’està fent costa amunt”.

Malgrat tot, a casa té la continuïtat assegurada. La seva filla Mercè està preparant oposicions a jutgessa, però en Jordi, de 31 anys, ho té clar. “La majoria de coses ja les porta ell. Fem molt de sacrifici i treballem de sol a sol. De vegades, la família queda una mica aparcada i si no t’entenen, no pots seguir aquest ritme. El meu fill té la mentalitat d’emprendre i ara és quan, més que mai, hem de tirar endavant!”