“Ajuts vitals per la continuïtat de la fruita seca”

Roger Palau, responsable fruita seca cooperatives agràries

ENTREVISTA
Roger Palau
Fruita seca FCAC

 

 

 

 

Enginyer tècnic agrícola i especialitzat en l’assessorament de camp, en Roger (Alcover, 1977) treballa a l’Agrupació de Defensa Vegetal de l’Avellana i Cultius Mediterranis.

També col·labora a l’explotació familiar agrària, dedicada al conreu de l’avellana, i és vicepresident de la Cooperativa Agrícola d’Alcover, entitat que ha presidit durant deu anys.

Representa el col·lectiu de cooperatives de fruita seca i garrofa a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, on és responsable d’aquesta branca des de l’any 2008. A més, forma part del Consell Sectorial de Fruits Secs de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya i participa anualment en les reunions bilaterals entre la Unió Europea i Turquia sobre el mercat de l’avellana.

Treballem amb la idea de revitalitzar el conreu de la fruita seca, donant a conèixer una nova realitat productiva de l’ametller i l’avellana, buscant una fórmula per reconvertir plantacions amb un baix rendiment. Però sense deixar de defensar unes hectàrees d’avellaners, ametllers i garrofers que tenen una funció mediambiental a zones desfavorides i necessiten ajuts per seguir existint

El sector de fruita seca, com està vivint la progressiva retirada d’ajuts?

És una decisió nefasta. La realitat és que la fruita seca és un conreu dificultós a bona part de Catalunya i que necessitem línies d’ajuda per continuar mantenint la superfície de cultiu a les zones desfavorides. Si aquests ajuts desapareixen, aquest conreu es perdrà i tindrem problemes d’abandó del camp i de desequilibri territorial.

Per què s’ha arribat a aquesta situació?

Els ajuts a la fruita seca es van establir inicialment per fomentar la unió entre productors a través de les OPFH amb l’objectiu d’aglutinar la producció i defensar-la millor als mercats. Gràcies a aquesta línia d’ajut, les zones de conreu continuaven sent viables.

Fa uns anys, el Ministeri d’Agricultura va començar a rebaixar els ajuts i posteriorment ho va fer l’Administració catalana, amb l’argument que el sector s’havia de mantenir per si mateix. En l’actualitat, el Govern català ens ha retirat el cent per cent de l’ajuda i l’Administració espanyola manté un import residual.

Té sentit un ajut de 9 euros per hectàrea?

No. És absurd. Moltes vegades, la gestió del tràmit de l’ajut té un cost que supera l’ingrés. Aquest import no garanteix la continuïtat del sector perquè, si fem números, segur que en molts casos no surt a compte demanar-lo.

Les previsions de mercat compensen la falta de suport?

La collita ha estat bona, tant en ametlla com avellana. No és una campanya rècord, com l’any passat, però sí que ens mantenim en la mitjana dels últims anys.

Això suma al fet que tenim un mercat amb preus alts perquè hi ha una tendència mundial d’increment del consum de fruita seca, que s’associa amb un producte saludable.

Precisament, fa unes setmanes vas ser a la reunió amb Turquia…

Després d’aquesta reunió amb el primer productor mundial d’avellana, podem parlar d’uns volums de collita que no haurien de fer caure el mercat, ja que es donaria un equilibri entre oferta i demanda.

A la Federació som partidaris de l’estabilitat de preus perquè els extrems no són bons per a ningú, ni per a la part productora ni per a la indústria. És bàsic que no hi hagi especulació ni les distorsions de preus que comporta.

Com veus el futur?

El futur no és únic. Hi ha dues realitats de productors de fruita seca a Catalunya. Tenim noves plantacions modernes i amb tecnologia que són rendibles per elles mateixes, però també hi ha una realitat productiva marginal que es podrà mantenir sense ajuts mentre continuïn els preus actuals de mercat, però que si els preus baixen als de fa cinc anys, tornaran a estar en perill d’abandonament.