Adéu a la quota lletera

Ramon Armengol, cap de branca de ramaderia i llet de la FCACOPINIÓ
Ramon Armengol, ramaderia i llet FCAC 

Després d’un període de més de 30 anys en què s’han mantingut les quotes làcties com a mesura per controlar l’oferta, l’1 d’abril va començar una nova era per al sector.

La Unió Europea va prendre la decisió de suprimir la quota lletera en la reforma de la PAC de 2003 i es va anar aplicant progressivament a partir de l’any 2008 mitjançant l’anomenat “aterratge suau”, que consistia a concedir un increment lineal de la quota en els estats membres entre 2009 i 2015.

En aquests anys, el sector lacti s’ha reestructurat i professionalitzat, amb una gran tendència a la concentració. A Catalunya s’han perdut el 60% de les explotacions de boví de llet en 15 anys, però s’ha mantingut la producció.  Actualment, hi ha unes 640 explotacions que sumen una producció superior a les 675.000 tones anuals, un 75% del consum intern total sense tenir en compte els derivats lactis com iogurts i formatges.

El repte per al sector productor de llet és aconseguir explotacions eficients i competitives. Amb la dimensió adequada, capacitat d’innovació i un control ajustat sobre els costos de producció -principalment sobre l’alimentació- el sector podria fer front a la volatilitat dels preus de la llet i les matèries primeres.

Quant a la indústria, el principal desafiament serà adaptar la producció a la demanda, augmentant l’elaboració de formatges, iogurts, llet en pols o altres proteïnes per tal crear més valor afegit. Tampoc podem oblidar la recuperació del mercat interior -en mans principalment de multinacionals franceses- i la internacionalització per fer front a la creixent demanda mundial.

La situació que sorgeix després de la fi de la quota provocarà que el comportament dels preus en origen oscil·li en funció de l’oferta i la demanda dels mercats mundials i del poder negociador que tindrem els ramaders. Per tant, el sector estarà molt exposat a la volatilitat dels mercats i és aquí on les cooperatives hem de jugar un paper important, reforçant el paper negociador dels productors i millorant la posició en el mercat.

En aquest sentit, també és important el nou Reial Decret 125/2015 que modifica la regulació del paquet lacti, fins ara poc desenvolupat a Espanya. Aquesta normativa proposa mesures per millorar l’equilibri de la cadena de valor i el bon funcionament del procés de subministrament de llet, destacant la figura del contracte obligatori com a garantia d’estabilitat i el major protagonisme de les organitzacions de productors.

La finalització de les quotes lleteres és una oportunitat per al sector, sobretot si orientem la producció a l’elaboració de productes de valor afegit. Ara bé, ens  preocupa que no sigui possible arribar a acords estables amb la indústria transformadora i la distribució que permetin garantir la viabilitat del sector lacti a Catalunya.