“Adaptar-nos i donar resposta al mercat”

 ENTREVISTA 
Joan Josep Raventós Responsable Vi FCAC

Joan Josep Raventós

Les cooperatives del vi produïm un 55% del raïm de Catalunya. Aquesta és la nostra base: concentrar la producció, però també entenem que hem d’evolucionar cap a una major dimensió. Sense perdre les identitats, aquest creixement ens facilitarà ajustar-nos a les exigències del mercat vitícola”.

Joan Josep Raventós (Bràfim, 1961) és el responsable del sector del vi de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya des que va ser elegit en l’última Assemblea General, al maig.

President de la Cooperativa Agrícola de Bràfim, porta una explotació de vinya i compagina aquesta activitat de productor amb un compromís polític amb l’entorn i el territori. Durant diversos anys va ser alcalde del seu municipi i president del Consell Comarcal de l’Alt Camp.

En l’actualitat, representa el sector del vi català a Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya i forma part de la junta de la Interprofessional del Vi a nivell estatal.

Com ha anat la campanya d’enguany?

Tenint en compte que venim de dues collites molt dolentes en alguns llocs de Catalunya degut a la sequera, la collita d’enguany ha estat bona.

Podem parlar d’una qualitat excel·lent del raïm i una producció desigual entre zones provocada per pluges irregulars.

A més, la campanya va començar amb problemes fitosanitaris per culpa del míldiu i les pluges del mes de maig. Afortunadament ho vam poder corregir i, en conjunt, hem assolit una collita superior en un 10 o 15% a la de l’any passat.

Quina repercussió pot tenir aquesta collita en els preus?

Els preus del vi s’havien situat en un llindar correcte degut a la collita curta dels dos últims anys.

De moment, hem aconseguit mantenir els preus del raïm i confiem que podrem aguantar-los en el vi durant tota la campanya, malgrat que ens trobem davant d’una producció generosa.

D’un temps ençà, les cooperatives del vi van evolucionar la seva presència al mercat…

Els cellers cooperatius apostem, en general, per embotellar una part cada vegada més gran dels vins que produïm. Aquesta és la tendència, amb l’objectiu de liquidar el millor preu possible al soci pel raïm que ha entregat.

Això ens obliga a adaptar-nos i donar resposta a les exigències del mercat quant a varietats, tipus de vins, qualitats… Són aspectes que hem de treballar per poder oferir allò que s’està demanant.

És possible oferir una diversitat de productes?

En general, com més gran sigui la cooperativa més diversitat podrà assumir, més cupatges podrà fer i més millorarà la seva oferta.

Això sense oblidar que no tothom ha de pretendre fer el mateix vi. Cadascú ha de poder vendre el seu vi, aquell que dibuixi el terreny on s’ha produït, d’allà on procedeix. Aquestes característiques individualitzades dels vins són les que hem de potenciar els cellers cooperatius.

Una de les exigències del mercat es refereix a la graduació del vi, quin ús es fa del most concentrat?

Aquesta campanya no ha funcionat bé. Cal subratllar que els cellers cooperatius no fem un ús inapropiat ni abusiu del most concentrat, sinó que l’utilitzem, exclusivament, per necessitat en cas de graduacions molt baixes.

L’ús del most concentrat està autoritzat per la Unió Europea, que permet augmentar fins a 1,5 la graduació alcohòlica durant el procés de fermentació.

Per aquest motiu, i precisament perquè la mesura s’ha s’aplicar quan el raïm està fermentant, hem reclamat a l’Administració que modifiqui la sistemàtica per tal que l’ús de most concentrat s’aprovi durant la campanya i no quan aquesta ha finalitzat i ja no té cap utilitat.

Això seria factible?

Sí, si l’autorització es fonamentés en els mostrejos que es fan abans de la collita i no en els que es duen a terme durant la collita. A més, el raïm que més ho pot necessitar és el que entra a principi de campanya, no a les acaballes…

I la implementació de la targeta vitivinícola per parcel·la, ha funcionat?

En general, existia una preocupació en el sector perquè es tracta d’una mesura que exigeix un sobreesforç al productor. Les parcel·les són petites i podia donar-se el cas que els productors tinguessin problemes a l’hora d’identificar-les correctament en fer el lliurament del raïm al celler.

Tal com ha funcionat aquesta campanya de transició, creiem que no hi haurà problemes importants l’any que ve quan la mesura entrarà en vigor.

No obstant això, continuem pensant que la mesura només tindrà sentit si s’acompanya d’altres actuacions que controlin l’origen del vi.

Per primera vegada, el sector productor s’ha presentat a la presidència del Consell Regulador del Cava.

Al Consell Regulador hi ha representació dels productors i dels elaboradors. És cert que tradicionalment només es presentaven a la presidència els elaboradors, però els productors també podem fer propostes per millorar el món del cava.

La nostra candidatura ha estat fruit d’un procés natural. Crec que és legítim que tots puguem fer propostes des de diferents àmbits i buscant el mateix: la millora del sector. I amb aquesta perspectiva treballarem des de la vicepresidència del cava.

En l’àmbit estatal, participes a la Interprofessional del Vi…

La Interprofessional duu a terme una interessant tasca que consisteix en la promoció del vi a nivell espanyol, la difusió del seu valor dins la dieta mediterrània i l’exploració de nous mercats a l’exterior per donar sortida a la producció.

La nostra tasca és vetllar perquè hi estiguem representats i les actuacions resultin adequades als interessos dels cellers catalans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *