“A Catalunya som líders en porcí”

Ramon Armengol, cap de branca de ramaderia i llet de la FCACELS NOSTRES CAPS DE BRANCA
Ramon Armengol, ramaderia i llet

Soci de la cooperativa Camp d’Ivars d’Urgell des de fa 35 anys, Ramon Armengol és el cap de branca de ramaderia i llet de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. També és president del Consell Sectorial de Porcí de Cooperatives Agro-Alimentàries d’Espanya i representant del sector a Brussel·les. Aquesta trajectòria junt amb la participació en les comunitats de regants i els sindicats pagesos li confereixen un coneixement del sector agrari i ramader des de diferents vessants

Com és el cooperativisme ramader?

He crescut dins la meva cooperativa i també he vist com la cooperativa es feia gran. Com a balanç, puc dir que la cooperativa ha donat sempre resposta a les necessitats dels socis.

A Catalunya, la concentració de les cooperatives ramaderes és prou alta, especialment si ens comparem amb altres sectors productius. Però si mirem els grans grups cooperatius europeus, ens adonem que encara tenim un llarg camí per recórrer.

Les cooperatives ramaderes estan perdent competitivitat?

El model dominant en el conjunt de l’Estat espanyol són els grups integradors, mentre que Europa aposta per un sistema diferent, basat en grans cooperatives molt ben organitzades i que engloben totes les fases de producció.

Catalunya és la comunitat líder en porcí i tenim un sistema mixt perquè, encara que hi ha una forta presència d’integradors, les cooperatives també juguem un paper important. La cooperativa té l’avantatge que dóna resposta integral a un professional del camp que vol ser propietari i prendre les decisions del seu propi negoci.

Com es pot guanyar eficàcia?

Des de la Federació intentem informar, afavorir les dinàmiques de cooperació i, en definitiva, vehicular millores que ens permetin ser més competitius.

També estem treballant en un estudi de benchmarquing que té l’objectiu de posar damunt la taula un intercanvi de dades per analitzar l’eficàcia dels processos. Una vegada tinguem la informació, es tractaria que cadascú pugui aplicar millores a casa seva i també valorar la necessitat d’abordar processos en conjunt.

Hi ha algun projecte en què el sector pugui cooperar?

Precisament, hem detectat que un dels grans handicaps de la producció es dóna en sanitat i ens hem adonat que una actuació conjunta dels diferents agents que treballem en un territori ens permetria emprendre tasques que difícilment podríem assumir a nivell individual.

Per exemple i amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat, estem treballant per planificar estratègies que millorin l’estatus sanitari d’una zona tractant patologies en les quals l’Administració no té l’obligació d’actuar.

Quines són les principals demandes a l’Administració?

És prioritari que s’impulsin les inversions als ramaders i les seves cooperatives i, en concret, cal vetllar perquè no desaparegui el suport a l’assegurança per a la recollida de cadàvers, ja que és molt important per al sector.

També cal que se simplifiquin els tràmits administratius perquè sovint continuen sent farragosos i, sobretot, que quan s’aprovi una nova normativa es tingui en compte el cost que tindrà per al sector.

Quant al sector lleter, el Ministeri ha promogut un conveni entre productors, indústria i distribució per millorar la cadena de valor. Com ho valoreu?

Qualsevol instrument que ajudi a millorar l’escàs poder de negociació que tenim davant de la indústria és positiu. Ara bé, cal que l’Administració, com a impulsora de la iniciativa, actuï com a veritable àrbitre per buscar l’equilibri.

Com veus el futur?

Són moments complicats. Som un sector que hem aguantat molt i, de moment, el clúster català que formem productors, cooperatives i escorxadors és potent. Ara bé, des què el món s’ha fet gran, estem obligats a ser cada dia més competitius.